Durant els segles i els segles les nostres idees sobre la felicitat i en que consitsteix hi han anat cambiant. Uns afirmen que aquesta es d’una manera i altres d’altra. D’una cosa podem estar segurs, que aquests models cambien amb el temps i la societat.

 

Nosaltres creguem que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. És el benestar del individu. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva búsqueda acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà.  Però… si mai no hi haguerem experimentat aquesta i hi estaguèrem en un estat perpetu de felicitat, no podriem saber que és.

 

Hui dia hi han certs models que intenten imposar una mena de “guía” d’aquest sentiment, tal com el consumisme o certs estereotips físics. Però ¿és realment felicitat cumplir amb aquests, o han sigut impossats per al benefici d’altres persones?

 

Poden haver tants models com vulguen, però hi ha una cosa molt certa: la felicitat no és més que un sentiment subjetiu que cambía segons l’individu. Com hem dit abans, la sensació de benestar. Però sempre hi poden afectar uns factors objectius, tals com la salud, la riqueça, la comoditat, i altres variables sociodemogràfiques. I uns factors subjetius, com les emocions positives o negatives, o la satisfacció general (treball, familia, salud, etc…)

 

El consumisme ha anat lligat a la felicitat durant meitats del segle XX fins a l’actualitat. En aquest temps s’ha anat desarrollant fins arribar al que vem ara, en els països del primer món. Nosaltres creguem que no és un model de felicitat recomanable de seguir, ja que prima la idea de tindre el més novedòs perquè ho necessitem per ser feliç. El consumisme intenta funcionar a satisfacció tant de consumidors com de productors. Però, si ens fiquem a pensar, per què hem de necessitar el més nou o el que siga millor?

Si algo funciona bé i relativament no té molt de temps, no és necessari canviar-ho, ens podem valer amb el que tenim.

Açò també ve impulsat per el capitalisme i la seua publicitat, que busca sempre el benefici de les empreses multinacionals o de certes persones.  

 

El consumisme també afecta a l’aspecte físic i la belleça, ja que implanta cada vegada quin ha de ser el ideal de belleça, què s’ha de vestir per anar a la moda, què menjar i realitzar per tindre un cos tonificat o musculat...

Nosaltres no creguem que ú ha de ser el més guapo o guapa del món per ser feliç, o el més lleig o lleiga per estar trist. Si ú mateix creu que així està bé o es troba còmode amb el seu cos, no és necessari canviar el seu estil de vida.

 

L’entreteniment, la idea de satisfacció momentània i de realitzar activitats socialment acceptades són necessàries també. Per ser feliços hem de realitzar activitats relacionades amb l’oci. Tot amb el fet de gastar diners, i tot per estar entretinguts. Nosaltres pensem que algú es pot entretindre sense tindre que gastar-se diners, passejant, vent-se amb gent... D’aquesta forma podrem ser feliços sense necessitar moltes coses.

 

En quant a l’èxit, pensem que no és necessari tot el que és diu, ja que cada persona pot necessitar més que altres, o al inrevés. O simplement sentir-se realitzat amb ú mateix fent menys que altres o d’altres formes. 

 

I per l'amor, opinem que no és precís estar enamorat per a ser feliç, o tindre a alguna persona que et faja feliç. Per a moltes persones pot ser molt important, però per a altres no. I cada opinió i pensament s’ha de respectar com qualsevol altre.

 

 

Podriem dir que per ha ser feliç, cadascú ha de vore en el seu interior, i trobar el que fa sentir-se bé, estant en benestar. Sempre i quant no es perjudique a altre ésser humà o viu, ja que si la nostra felicitat perjudica la de altres, no és una idea justa, i podriem acabar pitjor del que estem actualment.

 

Per a concluir, podriem dir que la felicitat depén de cadascú i no d’altra cosa.

Un exemple seria la pregunta “El home/dona més lleig del món pot ser feliç?” La resposta a aquesta questió és ben simple. És clar que pot ser feliç, depén de quant l’afecte aquest estereotip ja que al fi i al cap, qui es qui decideix quan una persona es lletja o bonica?

 

Per això, nosaltres pensem que per obtindre la felicitat actualment, l’ésser humà no té perquè seguir aquest models, si no adaptar-se als seus propis. Hi ha molts tipus de felicitat, i una societat com ara la de hui dia no te perquè dictar unes idees amb les que no estàs d’acord. Cadascú té el seu propi punt de vista de totes les coses, i no tindria perquè seguir una sèrie de models.

Pot ser, l’ideal de una vida feliç per a algú siga no tindre fills i dedicar-se a ell mateix i a la seua parella, que tampoc té perquè ser una només si això es el que el fa feliç. Tot aquest ens porta a dir que els models de felicitat imposats hui en dia per la societat i per nosaltres mateixos no tenen per què ser aquests. Hi som millions de persones a la Terra, i cadascú deu tenir el seu propi model de felicitat. El seu propi camí a seguir. 

 

CLICA EN LES IMATGES PER TROBAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL TEMA