TEORIES SOBRE LA FELICITAT

 

 

Hem pogut vore uns videos i documents que ens han servit per a poder reflexionar sobre la felicitat en l’actualitat.

 

En l’actualitat, per a viure feliç, has de tindre uns queviures imprescindibles. I per conseguir-los has d’esforçar-te tota la teua vida, sense pensar en el teu confort o la teua felicitat. Aquestes són les teues metes per a la vida, i quan les alcances seràs realment feliç. Però, què hi passa mentre ho fas? Què hi passa quan hi aconsegueixes aquests queviures? Realment són tan necessaris com nosaltres creguem que ho són? El cert és que aquestes són les coses per les que seràs recordat quan muigues.

 

Però també podem ser feliços amb ajuda de alguns factors, com les religions, la ciència o la filosofia.

 

Per exemple, per a les religions teïstes la felicitat sols s’alcança quan el humà s’uneix amb Déu, i la felicitat és considerada l'obtenció definitiva de la plenitud, i l'estat de satisfacció de tot tipus de necessitats és assolible només en aquest grau després de la mort.    En canvi, per al cristianisme, per exemple , la felicitat s'expressa en la vivència de les Benaurances i Ensenyaments de la Bíblia, i en el Seguiment i comunió amb Crist. I que al final de la teua vida, pugues anar al Cel per continuar amb una vida eterna.

Hi ha experts que pensen que, creure que hi ha una vida després de la mort li dóna sentit i consol a moltes persones, i per a que puguen tindre fe per poder combatre les adversitats de les seues vides.

També, hi ha experts que opinen que la religió s’ha establit com un model de felicitat ajudada pel comformisme social, ja que hi ha hagut gent que pel desig de ser feliç s’ha fet creient.

 

Hi ha científics que pensen que la felicitat és un estat de satisfacció debut a la propia situació en el món, o que es produeix en la persona al creure que ha alcançat una meta desitjada.

Alguns altres científics expliquen que per a ser feliç, el ésser humà ha de fugir del pessimisme, estar motivat i donar esperança i impuls.

I que encara que en la societat actual el món material siga molt significant, la felicitat no deixa de ser un estat anímic que no ha d’estar gens relacionat amb lo material.

El neuròleg Mihaly Csikszentmihalyi pensa que les persones que són creatives són feliços, ja que realitzen activitats de les quals gaudeixen, i explica que hi ha hagut  molta gent que ha desenvolupat el seu sistema  nerviós de forma que el descobriment de novetats, creacions, dissenys... estimula el centre de plaer al cervell.

 

A la filosofia hi ha hagut moltes opinions i reflexions sobre la felicitat.

Algunes com les de Aristòtil, que sosté  que la felicitat era un bé suprem que donava sentit  i finalitat a tot el realitzat per l’home, i que les persones han de tenir tres espècies de béns menor per ser feliços: externs, del cos i de l'ànima.

Pensa que els bens externos ens poden apropar a la felicitat, encara que la seua possessió no indica que sigam realment feliços. Aristòtil manté una postura moral bastant realista, que diu que el bé no pot ser una cosa inabastable. Sense certs béns la felicitat seria impossible d'alcançar. Per a Aristòtil la felicitat humana es basa en l'autorealització dins d'un col·lectiu humà, adquirida mitjançant l'exercici de la virtut.

Kant pensa que La felicitat, més que un desig, alegria o elecció, és un deure. La defineix com l'estat d'un ésser racional al món, al qual, en el conjunt de la seva existència, li va tot segons el seu desig i voluntat.

Per a Plató, La Felicitat És Possible quan l'home pot contemplar les essències de les Coses Perquè this Filòsof fill les idees de De Déu. Es refereix una estafa veure l'intel·lecte, Més enllà de la il·lusió Que Ens ofereixen nostres sentits.

Platon reconeix que no es pot ser feliç sense veure l'obra de Déu a El Mundo Que Manifesta com a model paràgraf La felicitat humana.

 

La filosofia oriental, la felicitat es rep com una qualitat que ix d'un estat d'harmonia interna que es manifesta com un sentiment de benestar que perdura en el temps i no com un estat d'ànim d'origen passatger, com generalment es defineix en occident .

Moltes vegades confosa amb l'alegria, que diguem que és de caràcter emocional i efímer. La felicitat perdura en el temps i s'identifica com una

qualitat. Mentre que l'alegria es concep com un estat de satisfacció, la felicitat es considera un estat d'harmonia interna.

 

Altres personalitats com Pepe Mujica opina sobre el consumisme lligat a la felicitat que encara que és una cosa normal i que no es pot eliminar, la felicitat no es bassa en el consumisme, si no que la gent perd el seu temps de vida intentant acumulant objectes materials pensant que van a ser més feliços, encara que aquest temps és l’única cosa que importa. Ell mateix diu " No necessite més, perquè amb el que tinc em sobra i quan em vaja d'aquest món, si puc deixar una escola, aquesta serà l'herència que deixaré, i no materials que després no serveixquen per a res". I també opina que " l'home ha de treballar per viure però no viure per treballar ".